Durant aquests darrers mesos, la majoria de les economies dels diferents estats europeus s'han vist en situació d'escac essent assetjades per l'important crisi econòmico-financera nascuda el 2007 a conseqüència de la crisi de les hipoteques subprime als EUA, i estesa per tot el món occidental i la seva àrea d'influència.
Aquesta crisi ha tingut com a conseqüència la inestabilitat del mercat econòmic i financer i sumant-se a la crisi conseqüent del mercat immobiliari i la forta dependència del mercat internacional i dèficit exterior espanyol ha provocat una situació sense precedents a l'estat que ha obligat a l'administració pública a donar resposta.
Una de les conseqüències més palpables de la conjuntura econòmica ha estat l'ingent deteriorament del mercat laboral, que ha portat a un important creixement de persones en situació d'atur amb unes taxes superiors al 17% de la població activa.
El govern espanyol, per poder fer front a aquesta situació de cisi econòmica ha impulsat el "Plan Español Para el Estimulo de la Economia y el Empleo", conegut popularment com a "PlanE", del que la finançació en prové dels tres anys consecutius de superàvit pressupostari del govern espanyol i amb els que, sota el paraigües d'aquest pla s'està duent a terme una sèrie de mesures econòmiques que lluny d'anar adreçades a millorar la situació estructural de l'economia espanyola, es queden en simples accions populistes, electoralistes o en el millor dels casos; conjunturals.
Aquest pla, que sembla un seguit d'actuacions independents improvisades, segons el govern espanyol s'estructura en cinc eixos d'actuació els quals desgranaré breument: mesures de suport a les empreses i famílies, mesures de foment de l'ocupació, mesures financeres i pressupostàries, i mesures de modernització econòmica.
Les mesures de suport a les famílies en la teoria estan adreçades a augmentar la renda familiar i el seu pla d'actuació està basat en rebaixes fiscals i una de les accions més mediàtiques d'aquest bloc de mesures és la possibilitat de posposar dos anys el pagament de la hipoteca a aquelles persones que hagin perdut el seu lloc de treball. Malgrat tot, l'accés de condicionants i la concreció de les ajudes fan que no arribin a un nombre prou gran de ciutadans per poder ser considerades eficaces.
Les mesures de suport a les empreses, a la teoria adreçades majoritàriament a les PIMEs, tenen dues línies d'actuació; les rebaixes fiscals i facilitar l'accés al crèdit.
Les mesures de foment de l'ocupació, formades bàsicament pel Fons per Entitats Locals i el Fons Especial per la Dinamització de l'economia i l'Ocupació, formen el bloc de mesures més polèmic, i utilitzant sobre paper una còpia barata de les teories de John Maynard Keynes i intentant provocar l'efecte backward, estan realitzant un seguit d'obres públiques que no van més enllà de millores de places i carrers, les que no generen cap valor afegit i en el millor dels casos provoquen lleus millores conjunturals en l'ocupació, unes millores que el sindicat CCOO ja s'ha afanyat a explicar que no es produeixen.
Les mesures financeres i pressupostàries van adreçades a reduir la despesa pública interna del govern, una despesa que a la realitat es plasma amb petits gestos electoralistes que estan més aprop de la demagògia que de la realitat, i per altra banda cerca millorar la liquiditat del sistema financer amb polítiques coordinades des de la UE que el govern espanyol presenta com a pròpies
Les mesures de modernització econòmica comprenen l'aplicació de l'Estratègia Europea de Lisboa pel Creixement i l'Ocupació plasmada amb el Programa Nacional de Reformes, un programa que en teoria va adreçat a millorar la productivitat de sectors econòmics com el de transports o de l'energia. Malgrat que el govern espanyol inclogui aquestes mesures dins del "Plan E" foren aprovades l'any 2005 (encara en període de creixement econòmic).
Resumit el pla, personalment i com és obvi no em puc posicionar a favor d'aquestes mesures d'actuació ja que en discrepo radicalment tant el en fons com en la forma en la que s'estan duent a terme.
Crec fermament que la millor forma per fomentar el creixement econòmic d'una forma sòlida i estable no ha de ser l'economia del maó, basada en l'especulació immobiliària, sinó que ha de ser una economia basada en el coneixement i la innovació i adreçada a obtenir una plusvàlua considerable provinent d'un important valor afegit.
També crec que si l'estat vol intervenir per millorar el funcionament estructural de l'economia al mateix temps que absorbeix l'excés de capital humà procedent de la desacceleració del sector de la construcció, no ho ha de fer creant un nombre reduït de llocs de treball de caràcter temporal amb la construcció d'infraestructures decoratives, sinó que ho han de fer creant infraestructures que després puguin generar més llocs de treball, i que a mitjà termini puguin incidir en la millora econòmica fomentant la productivitat, especialització i buscant un major valor afegit.
A més, lluny de les intencions expressades pel govern sobre el cobriment de llocs de treball, aquest pla no ha cobert les expectatives i no ha generat els llocs de treball desitjats com diversos agents socials ja han posat de manifest.
Per altra banda, ni jo, ni molt menys les JERC, podem estar d'acord amb les formes en que s'està duent a terme aquest pla, ja que lluny de buscar millores estructurals substancial en l'economia es centra en accions electoralistes i populistes.
La construcció i remodelació de places i carrers en diferents ciutats, partint de les premisses que en totes les obres hi han uns cartells força grans(i cars) anunciant que el govern espanyol paga les obres, que la majoria d'ajuntaments espanyols estan controlats pel PSOE i que la majoria d'aquestes obres estaran acabades abans de les eleccions municipals del 2011, crec que són una clara campanya electoral a favor del partit socialista, i com és obvi, no puc acceptar de cap de les maneres que una campanya partidista es pagui amb diner públic.
Degut a tot això, demano al govern espanyol que abandoni la demagògia i la cerca de titulars als diaris i d'una vegada per totes pugi al vaixell del pragmatisme. L'animo també a no tenir por d'engegar actuacions estructurals en les que, els seus efectes no es vegin abans de les properes eleccions i a plantar cara d'una manera real, efectiva i pràctica a aquesta conjuntura econòmica desfavorable.
Aquesta crisi ha tingut com a conseqüència la inestabilitat del mercat econòmic i financer i sumant-se a la crisi conseqüent del mercat immobiliari i la forta dependència del mercat internacional i dèficit exterior espanyol ha provocat una situació sense precedents a l'estat que ha obligat a l'administració pública a donar resposta.
Una de les conseqüències més palpables de la conjuntura econòmica ha estat l'ingent deteriorament del mercat laboral, que ha portat a un important creixement de persones en situació d'atur amb unes taxes superiors al 17% de la població activa.
El govern espanyol, per poder fer front a aquesta situació de cisi econòmica ha impulsat el "Plan Español Para el Estimulo de la Economia y el Empleo", conegut popularment com a "PlanE", del que la finançació en prové dels tres anys consecutius de superàvit pressupostari del govern espanyol i amb els que, sota el paraigües d'aquest pla s'està duent a terme una sèrie de mesures econòmiques que lluny d'anar adreçades a millorar la situació estructural de l'economia espanyola, es queden en simples accions populistes, electoralistes o en el millor dels casos; conjunturals.
Aquest pla, que sembla un seguit d'actuacions independents improvisades, segons el govern espanyol s'estructura en cinc eixos d'actuació els quals desgranaré breument: mesures de suport a les empreses i famílies, mesures de foment de l'ocupació, mesures financeres i pressupostàries, i mesures de modernització econòmica.
Les mesures de suport a les famílies en la teoria estan adreçades a augmentar la renda familiar i el seu pla d'actuació està basat en rebaixes fiscals i una de les accions més mediàtiques d'aquest bloc de mesures és la possibilitat de posposar dos anys el pagament de la hipoteca a aquelles persones que hagin perdut el seu lloc de treball. Malgrat tot, l'accés de condicionants i la concreció de les ajudes fan que no arribin a un nombre prou gran de ciutadans per poder ser considerades eficaces.
Les mesures de suport a les empreses, a la teoria adreçades majoritàriament a les PIMEs, tenen dues línies d'actuació; les rebaixes fiscals i facilitar l'accés al crèdit.
Les mesures de foment de l'ocupació, formades bàsicament pel Fons per Entitats Locals i el Fons Especial per la Dinamització de l'economia i l'Ocupació, formen el bloc de mesures més polèmic, i utilitzant sobre paper una còpia barata de les teories de John Maynard Keynes i intentant provocar l'efecte backward, estan realitzant un seguit d'obres públiques que no van més enllà de millores de places i carrers, les que no generen cap valor afegit i en el millor dels casos provoquen lleus millores conjunturals en l'ocupació, unes millores que el sindicat CCOO ja s'ha afanyat a explicar que no es produeixen.
Les mesures financeres i pressupostàries van adreçades a reduir la despesa pública interna del govern, una despesa que a la realitat es plasma amb petits gestos electoralistes que estan més aprop de la demagògia que de la realitat, i per altra banda cerca millorar la liquiditat del sistema financer amb polítiques coordinades des de la UE que el govern espanyol presenta com a pròpies
Les mesures de modernització econòmica comprenen l'aplicació de l'Estratègia Europea de Lisboa pel Creixement i l'Ocupació plasmada amb el Programa Nacional de Reformes, un programa que en teoria va adreçat a millorar la productivitat de sectors econòmics com el de transports o de l'energia. Malgrat que el govern espanyol inclogui aquestes mesures dins del "Plan E" foren aprovades l'any 2005 (encara en període de creixement econòmic).
Resumit el pla, personalment i com és obvi no em puc posicionar a favor d'aquestes mesures d'actuació ja que en discrepo radicalment tant el en fons com en la forma en la que s'estan duent a terme.
Crec fermament que la millor forma per fomentar el creixement econòmic d'una forma sòlida i estable no ha de ser l'economia del maó, basada en l'especulació immobiliària, sinó que ha de ser una economia basada en el coneixement i la innovació i adreçada a obtenir una plusvàlua considerable provinent d'un important valor afegit.
També crec que si l'estat vol intervenir per millorar el funcionament estructural de l'economia al mateix temps que absorbeix l'excés de capital humà procedent de la desacceleració del sector de la construcció, no ho ha de fer creant un nombre reduït de llocs de treball de caràcter temporal amb la construcció d'infraestructures decoratives, sinó que ho han de fer creant infraestructures que després puguin generar més llocs de treball, i que a mitjà termini puguin incidir en la millora econòmica fomentant la productivitat, especialització i buscant un major valor afegit.
A més, lluny de les intencions expressades pel govern sobre el cobriment de llocs de treball, aquest pla no ha cobert les expectatives i no ha generat els llocs de treball desitjats com diversos agents socials ja han posat de manifest.
Per altra banda, ni jo, ni molt menys les JERC, podem estar d'acord amb les formes en que s'està duent a terme aquest pla, ja que lluny de buscar millores estructurals substancial en l'economia es centra en accions electoralistes i populistes.
La construcció i remodelació de places i carrers en diferents ciutats, partint de les premisses que en totes les obres hi han uns cartells força grans(i cars) anunciant que el govern espanyol paga les obres, que la majoria d'ajuntaments espanyols estan controlats pel PSOE i que la majoria d'aquestes obres estaran acabades abans de les eleccions municipals del 2011, crec que són una clara campanya electoral a favor del partit socialista, i com és obvi, no puc acceptar de cap de les maneres que una campanya partidista es pagui amb diner públic.
Degut a tot això, demano al govern espanyol que abandoni la demagògia i la cerca de titulars als diaris i d'una vegada per totes pugi al vaixell del pragmatisme. L'animo també a no tenir por d'engegar actuacions estructurals en les que, els seus efectes no es vegin abans de les properes eleccions i a plantar cara d'una manera real, efectiva i pràctica a aquesta conjuntura econòmica desfavorable.
Si no es tan sols patètic la publicitat que tu has esmentat abans, més il•lustratiu és que el cartell costi 1.500 euros i el fiquin cada cop (propaganda a mal preu): http://www.elconfidencial.com/cache/2009/02/05/espana_66_vallas_publicitarias_zapatero_caras_obras_cientos_pueblos.html
ResponEliminaDiscrepo en que no s'ha de crear tanta infraestructura, realment Espanya comparat amb els altres països europeus és dues coses totxo i turisme, si aquest últim està en decadència s’haurà de potenciar alguna cosa. A més a més, no és més cert que si tenim un nombre alt d'atur es bo donar treball? la mà d'obra espanyola i immigrant, no ens enganyen, es típicament de "paleta". Tanmateix, prefereixo que el model sigui Backward que Forward ja que si hem de potenciar la Agricultura i els Bens de consum anem llestos. No cal afegir que ara ens volen apujar els impostos a les classes mitges (clar, les més majoritàries) però es que el problema no està en els diners que tenim sinó com els redistribuïm. Bé, en definitiva, ja veurem qui guanyarà les eleccions, que prefereixes socialistes, populars?
anem per passos Albert, contestant la pregunta que si prefereixo PSOE o PP, repetiré la tant repetida frase de J.Pla;"no hi ha res que s'assembli més a un espanyol de dretes, que un espanyol d'esquerres",
ResponEliminaPel que fa a la pujada d'impostos i en concret a la redistribució d'aquests et diré que personalment crec que es poden apujar molts impostos, però el que no s'ha d'apujar mai, i menys en època d'estancament econòmic és l'IVA, en primer lloc perquè recau bàsicament en el consum, i en segon perquè és l'impost menys redistributiu de tots, perquè tothom el paga en la mateixa proporció.
Entrant ja en la crítica que fas a la meva opinió sobre que no s'ha d'invertir en totxo, deixa'm matisar que la meva crítica no va directament a això, sinó que defenso un redireccionament econòmic cap a una economia basada en el valor afegit, i crec que el que s'ha fet és purament conjuntural, el que jo defenso, ficant exemples es que els mateixos proletaris que fan places, facin Universitats, així un cop acabades, seguiran donant llocs de treball, i augmentarà la formació intel·lectual del capital humà per especialitzar l'economia.
Tens raó no havia acabat d'entendre la teva crítica. Estic d'acord en tot el que m'has dit, encara que veien el nivell espanyol universitari (fa poc escoltava que era el cuer de Europa) no fan gaires ganes d'invertir-hi
ResponEliminaesguerra és el partit defensor de les classes populars a catalunya... i en canvi té un pacte blindat amb el PSOE, que és qui vol apujar els impostos i putejar les classes populars.
ResponEliminaPerò no patiu, 'estem construïnt un estat propi' xd.