En l'odissea de la independència fa temps vaig escollir pujar en un vaixell, vaig pujar en un vaixell perquè sabia que nedant sol m'ofegaria a poques milles, a més a més, el meu desig era tal que no en vaig buscar un de qualsevol, vaig buscar el més ràpid, el més ben fet, el més gran... El millor!És cert però que a l'ingent vaixell, que duu les sigles d'ERC dibuixades, li fallen unes fustes de la coberta, però, malgrat tot, segueix navegant i jo segueixo pensant que és que que millor ho pot fer.
No enganyaré a ningú dient que Esquerra Republicana de Catalunya és el partit perfecte; És un partit on cada dia hi ha més gent que vol viure de la política i ho vol fer a qualsevol preu i com a exemple d'això en podem veure determinats pactes de govern que jo no he entès mai.Malgrat tot, a ERC encara quedem persones que volem canviar aquestes coses i creiem que ho podem fer, és per això que de moment seguiré remant en aquest vaixell, seguiré remant fins que el vaixell tingui tantes fustes corcades que ja no es pugui arreglar i deixi de ser l'ingent vaixell de l'independentisme català, un moment que tot i poder estar errat crec que encara no ha arribat.
a mi la poesia em diu que salti, ara falta veure-ho clar.
ResponEliminapd: sóc jo.
ResponEliminamalauradament, tot i la gran importància de la poesia, el país l'hem de salvar amb política i aquesta s'ha de fer amb el cap fred
ResponEliminaGabriel, quan et dic que la poesia em diu que salti, vull dir que em vaig posar a escriure, vaig deixar que els dits es moguèssin sota comandament del cor i que em va sortir el que va sortir.
ResponEliminaI per si no has acavat la frase acava així: ara falta veure-ho clar.
Que vol dir que m'ho havia de pensar, amb el cap fred, com tu dius.