"planE"; prou mentides, apostem per l'economia productiva

Durant aquests darrers mesos, la majoria de les economies dels diferents estats europeus s'han vist en situació d'escac essent assetjades per l'important crisi econòmico-financera nascuda el 2007 a conseqüència de la crisi de les hipoteques subprime als EUA, i estesa per tot el món occidental i la seva àrea d'influència.
Aquesta crisi ha tingut com a conseqüència la inestabilitat del mercat econòmic i financer i sumant-se a la crisi conseqüent del mercat immobiliari i la forta dependència del mercat internacional i dèficit exterior espanyol ha provocat una situació sense precedents a l'estat que ha obligat a l'administració pública a donar resposta.
Una de les conseqüències més palpables de la conjuntura econòmica ha estat l'ingent deteriorament del mercat laboral, que ha portat a un important creixement de persones en situació d'atur amb unes taxes superiors al 17% de la població activa.
El govern espanyol, per poder fer front a aquesta situació de cisi econòmica ha impulsat el "Plan Español Para el Estimulo de la Economia y el Empleo", conegut popularment com a "PlanE", del que la finançació en prové dels tres anys consecutius de superàvit pressupostari del govern espanyol i amb els que, sota el paraigües d'aquest pla s'està duent a terme una sèrie de mesures econòmiques que lluny d'anar adreçades a millorar la situació estructural de l'economia espanyola, es queden en simples accions populistes, electoralistes o en el millor dels casos; conjunturals.
Aquest pla, que sembla un seguit d'actuacions independents improvisades, segons el govern espanyol s'estructura en cinc eixos d'actuació els quals desgranaré breument: mesures de suport a les empreses i famílies, mesures de foment de l'ocupació, mesures financeres i pressupostàries, i mesures de modernització econòmica.
Les mesures de suport a les famílies en la teoria estan adreçades a augmentar la renda familiar i el seu pla d'actuació està basat en rebaixes fiscals i una de les accions més mediàtiques d'aquest bloc de mesures és la possibilitat de posposar dos anys el pagament de la hipoteca a aquelles persones que hagin perdut el seu lloc de treball. Malgrat tot, l'accés de condicionants i la concreció de les ajudes fan que no arribin a un nombre prou gran de ciutadans per poder ser considerades eficaces.
Les mesures de suport a les empreses, a la teoria adreçades majoritàriament a les PIMEs, tenen dues línies d'actuació; les rebaixes fiscals i facilitar l'accés al crèdit.
Les mesures de foment de l'ocupació, formades bàsicament pel Fons per Entitats Locals i el Fons Especial per la Dinamització de l'economia i l'Ocupació, formen el bloc de mesures més polèmic, i utilitzant sobre paper una còpia barata de les teories de John Maynard Keynes i intentant provocar l'efecte backward, estan realitzant un seguit d'obres públiques que no van més enllà de millores de places i carrers, les que no generen cap valor afegit i en el millor dels casos provoquen lleus millores conjunturals en l'ocupació, unes millores que el sindicat CCOO ja s'ha afanyat a explicar que no es produeixen.
Les mesures financeres i pressupostàries van adreçades a reduir la despesa pública interna del govern, una despesa que a la realitat es plasma amb petits gestos electoralistes que estan més aprop de la demagògia que de la realitat, i per altra banda cerca millorar la liquiditat del sistema financer amb polítiques coordinades des de la UE que el govern espanyol presenta com a pròpies
Les mesures de modernització econòmica comprenen l'aplicació de l'Estratègia Europea de Lisboa pel Creixement i l'Ocupació plasmada amb el Programa Nacional de Reformes, un programa que en teoria va adreçat a millorar la productivitat de sectors econòmics com el de transports o de l'energia. Malgrat que el govern espanyol inclogui aquestes mesures dins del "Plan E" foren aprovades l'any 2005 (encara en període de creixement econòmic).
Resumit el pla, personalment i com és obvi no em puc posicionar a favor d'aquestes mesures d'actuació ja que en discrepo radicalment tant el en fons com en la forma en la que s'estan duent a terme.
Crec fermament que la millor forma per fomentar el creixement econòmic d'una forma sòlida i estable no ha de ser l'economia del maó, basada en l'especulació immobiliària, sinó que ha de ser una economia basada en el coneixement i la innovació i adreçada a obtenir una plusvàlua considerable provinent d'un important valor afegit.
També crec que si l'estat vol intervenir per millorar el funcionament estructural de l'economia al mateix temps que absorbeix l'excés de capital humà procedent de la desacceleració del sector de la construcció, no ho ha de fer creant un nombre reduït de llocs de treball de caràcter temporal amb la construcció d'infraestructures decoratives, sinó que ho han de fer creant infraestructures que després puguin generar més llocs de treball, i que a mitjà termini puguin incidir en la millora econòmica fomentant la productivitat, especialització i buscant un major valor afegit.
A més, lluny de les intencions expressades pel govern sobre el cobriment de llocs de treball, aquest pla no ha cobert les expectatives i no ha generat els llocs de treball desitjats com diversos agents socials ja han posat de manifest.
Per altra banda, ni jo, ni molt menys les JERC, podem estar d'acord amb les formes en que s'està duent a terme aquest pla, ja que lluny de buscar millores estructurals substancial en l'economia es centra en accions electoralistes i populistes.
La construcció i remodelació de places i carrers en diferents ciutats, partint de les premisses que en totes les obres hi han uns cartells força grans(i cars) anunciant que el govern espanyol paga les obres, que la majoria d'ajuntaments espanyols estan controlats pel PSOE i que la majoria d'aquestes obres estaran acabades abans de les eleccions municipals del 2011, crec que són una clara campanya electoral a favor del partit socialista, i com és obvi, no puc acceptar de cap de les maneres que una campanya partidista es pagui amb diner públic.
Degut a tot això, demano al govern espanyol que abandoni la demagògia i la cerca de titulars als diaris i d'una vegada per totes pugi al vaixell del pragmatisme. L'animo també a no tenir por d'engegar actuacions estructurals en les que, els seus efectes no es vegin abans de les properes eleccions i a plantar cara d'una manera real, efectiva i pràctica a aquesta conjuntura econòmica desfavorable.

www.aturemelplanespoli.cat

la meva resposta a la retallada de l'estatut

Aquests darrers dies s'estan succeint un bon nombre de declaracions i propostes sobre quina ha de ser la resposta de la societat civil catalana davant de la imminent retallada estatutària, i el que estem veient és que; aquells qui no van voler manifestar-se en contra de les retallades estatutàries durant el procés de negociació, s'afanyen ara a demanar encapçalar una manifestació que digui que no ens agrada la sentència del TC.
Personalment crec que una resposta unitària de Catalunya reivindicant que un tribunal, i molt menys polititzat, no té cap dret de retallar la voluntat d'un poble, és una solució bona, però crec que hem de ser més agosarats, hem de trencar d'una vegada el victimisme i hem de mirar endavant. Una sentència adversa a la voluntat que el Poble de Catalunya va expressar per referència voldrà dir que Espanya haurà mort, que el règim constitucional espanyol, que fa dies que agonitza, haurà expirat, i que la inexistent viabilitat catalana dins del marc constitucional haurà de buscar una sortida definitiva i digna.
Espanya, malauradament, no està disposada a canviar una sola coma de la miserable constitució que la governa i molt menys, de despolititzar els òrgans judicials que l'executen, per tant, Catalunya haurà de decidir, haurà de decidir si vol continuar augmentant dia rere dia l'espoli fiscal al que està sotmesa, haurà de decidir si vol que la darrera paraula en les seves decisions no les tingui el seu poble sinó que les tinguin 12 juristes de pa sucat amb oli; haurem de decidir si volem que ens continuïn governant malament des de Madrid o volem que ens deixin de governar.
per tant, la meva resposta a aquesta imminent retallada hauria de passar pel Dret a Decidir i la meva solució, és la plena sobirania del meu Poble.

Un bon llibre per les tardes de juliol

Aquest mes de juliol us voldria recomanar un dels darrers llibres que he llegit aquestes vacances, aquest cop però, tot i els prejudicis que tinc pels llibres de mercat, he agafat un llibre dels mes venuts aquests darrers anys a les llibreries europees; Gomorra, de Roberto Saviano, que tot i semblar una bona novel·la és una gran obra del periodisme d'investigació, i ens ofereix una interessant visió de la ciutat de Nàpols, la ciutat més violenta de la Unió Europea, que viu bàsicament de l'economia submergida i controlada per una de les més importants organitzacions mafioses del planeta: La Camorra - coneguda realment com "el Sistema"-.

l'exèrcit ja hi torna!

L'exèrcit espanyol, amb la prepotència que el caracteritza i tots decorats amb disfresses de color verd i ben armats, no sigui que ningú els ataqui, ja torna a fer de les seves per casa nostra, i ara, el que fan, és dedicar-se a malbaratar els nostres diners,que no són pocs, en jugar a soldadets per l'aeròdrom d'Alfes, on gaudeixen d'allò més fent salts en paracaigudes, amb l'agreujant que a més de l'aeròdrom ocupen la Timoneda, una zona natural protegida, i ho fan sense els pertinents permisos.
Personalment condemno l'existència dels exercits, i en concret de l'espanyol, qui segons la constitució espanyola té la bruta missió d'impedir el dret democràtic a l'autodeterminació, però a més d'això, considero que l'enorme despesa que suposa el seu manteniment és una malbaratament econòmic innecessari i inútil, així com també és el màxim representat de les forces d'ocupació a Catalunya. És per això que no puc entendre la seva utilitat i el considero un perill per la sobirania popular, per tant reivindico la retirada immediata dels militars tant d'Alfes, on ara per ara n'hi ha un bon nombres de maniobres, com de tots els aquarterament dels Països Catalans i la dissolució del cos, com a única solució per poder destinar els diners allà on són necessàries i poder parlar, sense tanta vergonya al rostre, de democràcia.

Un bon llibre per començar vacances

Com a llibre d'aquest més, i seguint amb llibres de contes d'autors catalans del segle XX, vull tornar a la gran Rodoreda i recomanar-vos "La Meva Cristina i Altres Contes".
El més interessant d'aquest llibre, segurament, no és res més que l'estil de la Mercè Rodoreda, qui de nou trenca les normes clàssiques de la literatura i amb el seu estil propi i tant proper que la caracteritza, d'anar per casa en diuen alguns tot i que ningú dubta la seva gran preparació, i tot i deixar-nos volar amb la fantasia ens atansa també a la crua realitat tan recorrent en la literatura de postguerra.

Jo, Junqueras!

Aquesta nit s'acaba la campanya electoral i diumenge ens toca anar a votar, i jo, he decidit que el meu vot serà per Oriol Junqueras. Considero que l'Oriol és un dels millor eurocandidats que Catalunya podria tenir; És una persona perseverant, intel·ligent, treballadora, amb les idees clares... però a més a més és un patriota de cap a peus.
També considero que la candidatura de la Europa dels Pobles-Verds la qual encapçala (amb partits com el BNG, Aralar, la Chunta Aragonesista, Entesa per Mallorca, EA, els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya) és l'única candidatura que a més de treballar per una Europa social que fomenti d'una manera activa la societat del benestar, també defensarà els interessos nacionals dels diferents pobles d'Europa i defensarà un dels majors joiells europeus com ara la pluralitat.
A més, com tots sabem, a Espanya ni li interessa ni li ve de gust defensar els nostres interessos ni a Europa ni enlloc,exemples d'això en són la negativa del govern espanyol del reconeixement del català com a llengua oficial del Parlament Europeu, la priorització de l'AVE Madrid-Sevilla abans que l'eix mediterrani o la negativa d'evitar que les companyies aèries puguin operar des de l'aeroport que vulguin, monopolitzant aquestes a l'aeroport de Madrid (cosa que a més és il·legal), i ja que Espanya ni ens representa ni ens ajuda i de moment no podem tenir ministres als Consells de Ministres ni comissaris a la Comissió perquè no som un estat, hem de tenir uns Eurodiputats "de debò", treballadors, representatius i que sàpiguen fer pedagogia des del cor d'Europa; És per això que jo, votaré a l'Oriol!

Tremosa, vigila!

Ramon Tremosa, candidat per CyU en les eleccions del 7J, ja que com a economista l'admiro força, vull aprofitar per donar-l'hi un petit consell; L'altre dia vaig veure que en un míting del seu partit es va dedicar a cantar i tocar el piano, i per tal que no caigui en el mateix error que altres companys polítics que s'han dedicat a fer música l'hi passo uns vídeos d'aquests per a que vigili una mica per on va!


En Tremosa fent música:

En Boris Yeltsin fent música (antic dirigent de l'URSS):

En Bush fent música (antic dirigent dels EUA):


En Chavez fent música (dirigent de Venezuela, i per llarg):